Welcome!
Te invito a que te des un garbeo por este territorio fronterizo, donde encontrarás algunas cosillas mías, las de otros y tal vez algunas tuyas, si quieres. Además, también iré colgando algunas de las cosas que despierten mi curiosidad, confirmen o desafíen mi pensamiento y mis creencias, o me generen algún cosquilleoCuando te apetezca acompañarme, ten a mano los auriculares, sobretodo si quieres escuchar bien los mélanges (sorry, pero en ese tema no he aprendido nada nuevo). Y si no visualizas bien la página, cambia la resolución de tu pantalla a 1280 x 1024. Hala pues!, sírvete un drink, unas almendritas o prende un cigarrillo, y pincha el gadget, que esto despega ya...
31 marzo 2013
11 marzo 2013
Música
Alan Parsons Project ©
A Recurring Dream Within A Dream (2004)
Dream Within a Dream (1976)
voz narración Orson Welles
voz narración Orson Welles
Kate Bush©
Hello earth (1986)
Voz
Blanche - John - Matanuska
Texto
Matanuska
07 marzo 2013
L'Espriu em regala aquest article que va publicar a la revista Dialeg (J.M. Terricabras ed.).
Si t'interessa, aprofito per recordar-te el cicle de conferències i visites guiades que organitza el CosmoCaixa del 9 al 23 de març sota el lema "L'instrument científic més gran mai construït" (en referència a l'LHC).
Nick Cave &The Bad Seeds - Higgs Boson Blues (Lyric Video)
Galileu Galilei, arquetip del Renaixement, ha passat a la història per varies raons: la seva lluita amb l’església, ser l’inventor del mètode científic, i per la invenció, es diu[1], del telescopi, entre d’altres. Gràcies a aquest instrument, que amb el pas dels segles ha evolucionat fins arribar a mides i sofisticacions mai imaginades pel seu inventor putatiu, el sistema planetari copernicà va ser verificat i l’home va veure immediatament sacsejat el seu paper com habitant del centre de l’univers. Quatre-cents anys després, i sempre amb l’ajut del telescopi, l’home va rebre una nova cura d’humilitat. No solament no ocupava el centre del món, sinó que la pròpia substància de la que l’home es fet (i totes les coses que coneixem: les plantes, els animals, l’aire, el mar, la pròpia terra, tots els planetes,...) prové de les deixalles d’explosions d’estrelles que van desaparèixer fa milions d’anys. Som doncs un modest subproducte dels residus d’una gran explosió termonuclear. Però encara li esperava a la humanitat una nova dutxa freda. Els maons del món: els àtoms, els seus components, fins i tot la pròpia llum és només una cinquena part de la matèria que existeix a l’univers. Si poséssim tot l’univers a una balança la matèria de la que esta fet el món que coneixem, de la que la ciència, ufanosa, ha aconseguit al segle XXI un coneixement raonablement complet, seria poc més que la torna.
Si t'interessa, aprofito per recordar-te el cicle de conferències i visites guiades que organitza el CosmoCaixa del 9 al 23 de març sota el lema "L'instrument científic més gran mai construït" (en referència a l'LHC).
Nick Cave &The Bad Seeds - Higgs Boson Blues (Lyric Video)
Galileu Galilei, arquetip del Renaixement, ha passat a la història per varies raons: la seva lluita amb l’església, ser l’inventor del mètode científic, i per la invenció, es diu[1], del telescopi, entre d’altres. Gràcies a aquest instrument, que amb el pas dels segles ha evolucionat fins arribar a mides i sofisticacions mai imaginades pel seu inventor putatiu, el sistema planetari copernicà va ser verificat i l’home va veure immediatament sacsejat el seu paper com habitant del centre de l’univers. Quatre-cents anys després, i sempre amb l’ajut del telescopi, l’home va rebre una nova cura d’humilitat. No solament no ocupava el centre del món, sinó que la pròpia substància de la que l’home es fet (i totes les coses que coneixem: les plantes, els animals, l’aire, el mar, la pròpia terra, tots els planetes,...) prové de les deixalles d’explosions d’estrelles que van desaparèixer fa milions d’anys. Som doncs un modest subproducte dels residus d’una gran explosió termonuclear. Però encara li esperava a la humanitat una nova dutxa freda. Els maons del món: els àtoms, els seus components, fins i tot la pròpia llum és només una cinquena part de la matèria que existeix a l’univers. Si poséssim tot l’univers a una balança la matèria de la que esta fet el món que coneixem, de la que la ciència, ufanosa, ha aconseguit al segle XXI un coneixement raonablement complet, seria poc més que la torna.