Welcome!

Te invito a que te des un garbeo por este territorio fronterizo, donde encontrarás algunas cosillas mías, las de otros y tal vez algunas tuyas, si quieres. Además, también iré colgando algunas de las cosas que despierten mi curiosidad, confirmen o cuestionen mi pensamiento y mis creencias, o me generen algún cosquilleo. Cuando te apetezca acompañarme, ten a mano los auriculares, sobretodo si quieres escuchar bien los mélanges (sorry, pero en ese tema no he aprendido nada nuevo). Hala pues!, sírvete un drink, unas almendritas o prende un cigarrillo, y pincha el gadget, que esto despega ya...







Mix: Una altra galaxia (Pastora)© + Apolo XI
.
Aquí el video y la letra en castellano
"Lo que uno ya es incapaz de contar con el cuerpo y el espíritu termina contándolo con la música"
S.Marai


30 abril 2015

Camí de lo riu

Una tarda d'estiu i un matí d'hivern. Tren, carretera, i camí cap a lo riu. Un grapadet de fotos amb el meu mòvil per Deltebre i, una mica més enllà, lo tros i la superlluna.
I un compinche, el poeta-boueta Javier Caballero, hi posa la seva lírica.
Moltes gràcies J.

DELTA DE L’EBRE, MITE CELESTIAL
Forman tu bella corona, Amposta puente colgante,
Sant Carlos playa dorada, Aldea, Ampolla y Camarles
y en tu mismo corazón, está el pueblo de La Cava
y está Jesús i María y Sant Jaume que te realzan.

En despertar, m’ha sortit el jo per la finestra i corre enllà pel paisatge, una interrompuda planúria de terres pantanoses; el jonc, el senill i la xisca i la menuda grama cobrien els prats, i les llúdrigues pul·lulaven arran dels aiguamolls (S. J. Arbó). El Delta de l’Ebre, el meu paisatge, vist amb la mirada de la Matanuska, amb la precisió de la fotografia instantània, aquella que es demora en un indret, una anècdota, i deixa el camí a redós.  Em toca el moll de l’ós i escampa emocions i deixa salpar evocacions o núvols –a través dels seus ulls respiro malenconia, el primer verd, el primer cel, i creuant-ho tot el riu de l’horitzó.

video

I, tanmateix, aixeca acta d’aquell univers. Com l’eucaliptus aeri vetlla el mas; el mas que va colonitzar els aiguamolls amb la revolució agrícola més gran del segle XX; la font i el cànter per apaivagar la set; el barroquisme feral de la bona estació; la caseta cara-sol i la parra absent; la seva porta tancada que ha oblidat la funció; els grafitti: “Aquí hi podria viure algú”... Testimonia també un temps plàcid, lent, sense presses. Aquella casa de principis de segle amb esgrafiats florals i un tancat simètric que acull el silenci de quatre veïnes a la fresqueta del tombant; roba estesa; taula amb amigues xerrim-xarrant; pedrissos amb flors ufanoses esporgades amb zel –el jessamí del Bar Universal; andròmines gairebé fora de context, la roulotte esdevinguda magatzem potser; l’enginy de fira que ha plegat veles; la vella barcassa arraconada pel Passador...


La mirada selectiva de la Matanuska no pretén el reportatge, però revela un present amb arrels; vet ací l’entrada a La Cava amb una profusió de cartells que indiquen totes les direccions (inclòs el futur!). A mi m’ha despertat la cantarella de l’arròs, aquesta tonada que em toca només entrar-hi pel Roquer, deixes la garriga i els oliverars i voles per la catifa humida i el trencadís de verds que devora el fang fonamental que ens constitueix. Sí, al delta, l’esdevenir constant de l’universés un riu que enalteix la mar de corals, i els cops d’ull de la Matanuska un mosaic de coses belles imprevistes que traspassen el topònim per esdevenir paradís terrenal.

Javier Caballero

Nota: La cita que encapçala és d’una cançó de JosepBo (1925-2011), creador de la banda sonora del delta . També “Paradís terrenal” hi fa referència: Delta del Ebro precioso, paraíso terrenal,  tus mujeres son bonitas y saben lo que es amar./ Ay! Quien pudiera en tus playas, feliz vivir y gozar, / Delta del Ebro precioso, eres un mito celestial. Hom pot trobar la cançó a la xarxa.